La Generalitat deixarà de pagar el proper 22 d´abril

Fa pocs dies, el Butlletí Oficial de l'Estat aprovava oficialment les xifres dels padrons municipals d'habitants dels municipis de tot l'Estat. Aquestes xifres, que han aparegut analitzades en diferents mitjans de comunicació i comparades amb els anys anteriors, serveixen per reflectir l'evolució de la població del nostre territori. En el cas concret de la comarca de la Selva, les xifres són molt eloqüents i evidencien una evolució espectacular d'aquesta comarca amb relació a la resta del país. El creixement demogràfic de Catalunya en els darrers 10 anys ha estat del 17%, el de les comarques gironines del 30% i el de la comarca de la Selva, de més del 44%. Si a més agafem les dades d'alguns municipis concrets com ara Sils, Vidreres, Maçanet o Caldes de Malavella, aquests percentatges de creixement dels darrers deu anys han estat brutals: d'entre el 50 i el 80%. El cas més extrem de la comarca és el de Lloret de Mar, que en deu anys pràcticament ha duplicat la seva població i en aquests moments ja supera els 35.000 habitants. Sens dubte, aquestes xifres són arguments que des del Consell Comarcal de la Selva hem esgrimit davant la Conselleria d'Educació quan hem anat a negociar els continguts econòmics del conveni signat entre les dues institucions per a la gestió dels serveis de transport escolar i ajudes individuals de menjador.VAGI PER ENDAVANT QUE ACTUALMENT encara estan en vigor uns decrets de l'any 1996, que fa més de cinc anys que s'estan intentant actualitzar i que són els que de manera clara perjudiquen comarques com ara la Selva, amb unes característiques específiques de població i localització dels alumnes. Actualment, la llei només preveu que tinguin transport escolar gratuït aquells usuaris d'edats compreses entre els 6 i 16 anys que resideixin en municipis on no hi hagi centre d'ensenyament adequat al seu nivell. O sigui que, pots viure a 500 metres de l'escola, i si és en un altre municipi tens dret a transport (i menjador) gratuït si al teu poble no tens escola. Això passa amb alguns alumnes que van al CEIP d'Hostalric. Però també pot ser que visquis a 15 quilòmetres de distància de l'escola i no tinguis dret ni a transport ni a menjador gratuït, com passa a més de 60 escolars de Riudarenes.Ja fa anys que des de diverses institucions, entre elles el Consell Comarcal de la Selva, es reclama que hi hagi una regulació del decret de menjador i transport escolar i concretament pel que afecta a la gratuïtat d'aquests serveis. En el cas del transport pensem que la normativa que hauria de regir seria la de garantir al màxim que tots els alumnes de ?Catalunya que tenen una distància important des del seu domicili al centre tinguessin transport públic a l'abast, amb independència de si és al mateix municipi o no. Una altra cosa seria establir quina és aquesta distància mínima que s'hauria d'establir i si aquest transport ha de ser gratuït de manera universal o en determinades condicions. El que ha de quedar clar és que el transport escolar és un servei vers els escolars i també vers la societat ja que el cost social i fins i tot ecològic de desplaçar 200 nens en quatre autobusos a la mateixa hora del matí és força inferior a fer-ho en vehicles particulars . I aquesta és la realitat de la Selva: tenim més de 1.500 nens i nenes que resideixen majoritàriament en urbanitzacions a una distància d'entre cinc i vint quilòmetres des del domicili a l'escola, que actualment poden veure com han d'abonar pel servi de transport escolar que fins ara tenien de manera gratuïta. El Departament d'Educació considera que el transport no obligatori és una de les partides que es pot retallar i a la comarca de la Selva, als municipis i habitants de la comarca, ens toca assumir aquest retallada de pressupost. No s'ha tingut en compte la realitat del nostre territori, no s'ha vist quina és la realitat demogràfica de la Selva, ni els creixements que tenim, ni les disfuncions que pot generar una decisió d'aquets tipus. No han volgut fer cas dels nostres arguments, no els han volgut estudiar, ni tant sols han volgut assumir els compromisos acceptats per anteriors governs de la Generalitat de Catalunya.I la cosa està així: el pròxim dia 22 d'abril els nens i nenes dels pobles de la Selva deixaran de tenir transport gratuït per a les urbanitzacions i pobles de fora del nucli urbà central. La Generalitat deixarà de pagar el transport en bus dels nens i nenes que estudien Primària i resideixen a Aiguaviva Park, Salitja, Residencial Park, Aigüesbones, Llac del cigne, Touring Club, can Fornaca, Santa Coloma Residencial, Mas Altaba, Terrafortuna, Malavella Park, Sant Dalmai... i quinze orígens més. Tot per culpa d'unes discriminacions absurdes i incoherents entre els habitants del país que perjudiquen de manera clara algunes comarques, entre les quals, la de la Selva.

SÓNIA DA SILVA
Consellera d'Educació del Consell Comarcal de la Selva

Diari de Girona

La Selva es pot quedar sense transport escolar a partir d´abril per manca de diners

La partida que la Generalitat dóna al Consell Comarcal és de 2 M. EUR i en falten 400.000 Els ajuntaments són reticents a posar diners i l'any que ve es podria fer pagar els alumnes

El transport escolar gratuït que cada dia mena centenars d'alumnes des de les urbanitzacions de cada municipi fins a les escoles podria quedar inter?romput el proper mes d'abril. La partida que el Departament d'Educació de la Generalitat traspassa cada any al Consell Comarcal perquè es pagui el servei és insuficient i falten 400.000 euros. "La Generalitat no ha tingut en compte el creixement de la comarca", va resumir la regidora d'Ensenyament de Vidreres ,Anna Viader (ICV). El Consell Comarcal ho admet. La consellera d'Ensenyament Sonia da Silva va explicar que la partida, d'uns dos milions d'euros, sempre s'ha quedat curta; però el que marca la diferència és que enguany Educació no aportarà ni un euro més, i segurament la solució passarà per cobrar, de cara al curs que ve, una part simbòlica d'aquest servei als usuaris. Es tracta d'un transport no obligatori, a diferència de quan s'ha de transportar els alumnes a un altre municipi. El problema afecta una dotzena de municipis de la Selva: Santa Coloma de Farners, Vidreres, Maçanet de la Selva, Caldes de Malavella, Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu, entre d'altres. El Consell Comarcal ha enviat una carta als Ajuntaments per sol·licitar diners per pagar el servei fins a finals de curs. Els consistoris hi són reticents; bé perquè consideren que no els pertoca, bé perquè es troben amb dificultats per habilitar una partida que oscil·la entre els 200 euros que es demanen a Sant Feliu de Buixalleu i els 25.000 que es reclamen a Sils en un moment en què els pressupostos municipals s'acaben d'aprovar o s'estan negociant.El ple de Maçanet va deixar ahir el debat sobre la taula, tot i que es decanta per instar Ensenyament a pagar. Des de Sils, l'alcalde Martí Nogué (IdS) va instar els Ajuntaments afectats a fer un front comú. Vidreres espera una resposta per part del Consell, va explicar l'alcaldessa Rut Rosique (PSC). A la Selva marítima el problema no els afecta. Tan sols a Blanes hi ha un transport no obligatori que el Consell assumirà perquè és degut a les obres que Ensenyament fa en alguns dels centres.

Diari de Girona

La Generalitat no pagarà tot el transport escolar urbà a la Selva i els pobles afectats es planten

Educació no finançarà aquest curs tot el cost del transport escolar urbà a la Selva. Aquest és un servei no obligatori que ofereix el Consell Comarcal als pobles amb urbanitzacions o nuclis disseminats i que utilitzen 1.584 alumnes. El transport pot desaparèixer a l'abril si els pobles no es coresponsabilitzen del finançament, però aquests diuen que no ho poden assumir.
Fins ara, el govern de la Generalitat havia finançat el 100% d'aquest servei, que gestiona el Consell Comarcal de la Selva. Sempre ha estat un servei deficitari però Educació n'ha anat assumint tot el cost. Recentment, però, els municipis afectats van rebre una notificació del Consell Comarcal en què se'ls informava que aquest curs havien de cofinançar-ho. A Maçanet, per exemple, se li reclamen gairebé 20.000 euros. I a la resta de municipis la quantitat és una mica superior: 24.000 a Vidreres, 25.000 a Sils i uns 30.000 a Caldes, entre d'altres.
Alguns pobles com Maçanet, Vidreres, Sils i segurament Caldes han decidit fer front comú. De moment, no tenen la intenció d'aportar aquests diners. Asseguren que el curs ja ha començat i que no es pot reclamar als pares que paguin el cost. D'altra banda, afirmen que els pressupostos municipals del 2008 ja estan aprovats o tancats i que no tenen cap partida que puguin destinar a aquesta fi. Per aquest motiu, insten la Generalitat a continuar finançant el servei.
La consellera comarcal d'Educació, Sonia da Silva, afirma que la situació és greu i que «els municipis no poden donar-hi l'esquena». Va explicar que el dèficit d'aquest servei és de 400.000 euros i que el Consell Comarcal pagarà la meitat d'aquesta quantitat. L'altra meitat es demana que l'assumeixin els municipis. «Si no ho fan haurem de parlar amb les escoles i les AMPA. I si així tampoc hi ha acord, a l'abril haurem de deixar de fer el servei», segons Da Silva. La consellera sosté que els Ajuntaments tindran facilitats per fer el pagament de la seva part i que, amb vista a l'any vinent, s'intentarà arribar a un conveni perquè el finançament se'l reparteixin Educació, els municipis i els usuaris.

El Punt

CREACIÓ DEL COS DE LA POLICIA LOCAL DE SILS

PRINCIPALS FUNCIONS DE LA POLICIA LOCAL

PRINCIPALS FUNCIONS GUARDIA MUNICIPAL DE SILS

-El Ple de l’Ajuntament en la sessió del 3 de desembre de 1990 acorda crear el cos de la Policia Local.
- El 29 de maig de 1991 la Subdirección General de Función Pública Local, previ informe favorable de Gobierno Civil va autoritzar la creació d’aquest cos.
- El Ple extraordinària del 27 de novembre de 2003 va acordar la supressió del cos de la Policia Local de Sils i creant el cos de vigilants.
- Atesa la situació estratègica en què es troba el municipi de Sils (Autopista, N-II, C-63, Tren Alta Velocitat, línia ferrocarril Barcelona-Portbou) requereix una prestació de serveis i vigilància d’acord el volum de vehicles i personal que ens visita (500.000 viatgers/any – estació Renfe). Això comporta que l’actual cos de vigilants no sigui el model adequat per garantir els serveis i seguretat en una població de 5.000 habitants amb previsió de creixement a curt termini en més d’un 30%, que compta amb diversos nuclis de població i urbanitzacions. Per això, els cos de la Policia Local compliria els objectius desitjats.

F o n a m e n t s d e d r e t :

L’article 3.2 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, disposa que en els
municipis de menys de deu mil habitants hi pot haver policia local si n’acorda la creació
la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació local corresponent i ho
autoritza el Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb informe previ
de la Comissió de Policia de Catalunya.

La Comissió informativa d’afers tècnics proposa al Ple l’adopció del següent

ACORD :

Primer.- Aprovar la creació del cos de la Policia Local de Sils.

Segon.- Sol·licitar l’informe previ sobre l’esmentada creació a la Comissió de Policia de Catalunya, adscrita al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

Tercer.- Demanar a la Conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya l’autorització necessària per a l’esmentada creació.

Debat :

Ma. Josep López pregunta quin número de policies caldrien per establir el torn de 24 hores.

Contestant el Sr. Cot que en principi amb els membres que hi ha, ja n’hi ha prous.
Ma. Josep López pregunta quants policies locals hi ha en l’actual cos.

Contestant el Sr. Cot que 3.

Ma. Josep López pregunta què passarà amb els guàrdies quan es creï el cos de la Policia Local i quin procediment és el que es seguirà.

L’Alcalde explica que el que ara es tracta és la creació o no del cos de la Policia Local.

A petició de l’Alcalde, el Secretari explica el procediment que requerirà la creació del
cos.

Ma. Josep López pregunta si aquesta creació està quantificada en el pressupost a aprovar.

El Secretari informa que en el pressupost està contemplar l’augment de les assignacions per la conversió del cos, per canvi de grup, etc.

Ma. Josep pregunta en quin termini està prevista la efectivitat de la conversió.

L’Alcalde contesta que s’han de seguir els terminis establerts en el procediment.

Ma. Josep pregunta que costa la creació del cos de la Policia Local i d’acord amb això opinar si creuen que cal crear-lo en un any, 2, 3 o 4.

L’Alcalde puntualitza que es tracta només la creació, es seguiran els tràmits necessaris i els terminis no s’han establert. A partir de l’informe de la Comissió es determinarà si és viable o no, i si tenim les característiques necessàries.

Francisco Anoro diu que és la Policia autònoma “Mossos” els que han de garantir la seguretat i s’ha de pressionar perquè la generalitat posi els mitjans no ésser l’Ajuntament, els que tinguin que assumir aquesta despesa.

L’Alcalde diu que les raons per les quals es va extingir l’anterior equip de govern la Policia Local era econòmica, i aquest grup creu prioritària la seguretat davant molts altres assumptes.

Votació :

Per nou vots a favor d’IdS-PM, AMS-AM, ICV-EUiA-EPM i tres abstencions de CiU s’aprova aquest acord.


http://www.webgipal.net/Sils/download/071219Pl.pdf

Més de 30 milions d'euros destinats a l'ampliació del projecte de Banda Ampla Rural

Tots els nuclis de població de més de 50 habitants i tots els polígons industrials tindran accés a Internet de banda ampla aquesta legislatura

L'ampliació d'aquest projecte, que pretén garantir l'accés a Internet d'alta velocitat a tota la ciutadania de Catalunya, amb independència de la població on visquin, permetrà que el 98,3% de la població tingui connexió a Internet, així com la cobertura del 97,8% dels nuclis de població.

El conseller de Governació i Administracions Públiques Joan Puigcercós, ha detallat l’ampliació que es realitzarà aquesta legislatura, a la qual s’hi destinaran més de 30 milions d’euros. També ha explicat que amb aquesta nova inversió es pretén donar cobertura a tots els nuclis de població de més de 50 habitants, així com cobertura a tots els polígons industrials del país.


Cobertura actual

Fins ara, el projecte de Banda Ampla Rural s’ha desenvolupant en dues fases destinades a donar cobertura als nuclis de població de més de 100 habitants i als caps de municipi que no disposaven d’ADSL. La primera fase, va incloure les comarques de l'Alt Pirineu i Aran, les comarques de Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. La segona fase, va incloure les comarques de Barcelona, Girona i Catalunya Central.

Aquestes dues primeres fases, que finalitzen aquest primer quadrimestre de 2008, han suposat una inversió de 20 milions d’euros. El resultat ha estat la cobertura del 85,4% dels nuclis de població de Catalunya (2.735), ja sigui amb tecnologia WIMAX o ADSL. Abans de posar-se en funcionament el projecte Banda Ampla Rural, l’any 2003, només el 33,4% dels nuclis de Catalunya tenien cobertura ADSL.


Ampliació de la cobertura

Amb la nova inversió per al projecte de Banda Ampla Rural, el Departament de Governació i Administracions Públiques, a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, posarà en funcionament tres noves fases d’actuació per a l’ampliació de l’accés a Internet d’alta velocitat.

La fase III, dotada amb una inversió de 3 milions d’euros, servirà per ampliar la capacitat de la xarxa i adequar l’oferta i els preus a l’evolució del mercat. A més, donarà cobertura als ajuntaments que encara no tenen ADSL i que ja disposen d’alguna infraestructura per a la instal·lació d’estacions base.

En la fase IV es desplegaran les estacions base WIMAX en torres ja existents i es donarà servei a 133 nuclis de població més, unes 52.000 persones aproximadament. En la fase V es donarà cobertura als 240 nuclis de població més, els quals requereixen la construcció de noves torres, el que suposarà la cobertura d’unes 30.000 persones més. Totes dues fases, que tenen un pressupost de 30 milions d’euros, estaran totalment desplegades al 2010. Aquestes dues últimes fases tenen com a objectiu cobrir els nuclis de població de més de 50 habitants que encara no tinguin ADSL o WiMAX.

Des del Departament de Governació i Administracions Públiques es disposa d’un mapa de torres existents que poden optimitzar-se i oferir més serveis. A més ja s’han elaborat 96 estudis radioelèctrics que permetran establir l’emplaçament de noves infraestructures de telecomunicacions. Una de les finalitats d’aquests estudis és la cobertura de banda ampla.


Cercador BAR i contractació del servei

El desplegament del projecte de Banda Ampla Rural es pot consultar a través del cercador web que el Departament de Governació i Administracions Públiques va activar el passat mes de maig, a l’adreça: www.gencat.cat/societatdelainformacio. Les persones interessades a contractar el servei de banda ampla amb tecnologia WIMAX s’han d’adreçar a l'empresa adjudicatària responsable de desplegar i explotar la xarxa, Iberbanda (www.iberbanda.cat).

OBRES EN RUTA

Un repàs exhaustiu de les obres i els projectes de les diferents administracions a les carreteres gironines

N-II, AP-7, anella de les Gavarres, Olot-Girona, eix pirinenc o les carreteres d'accés a la costa. Totes aquestes infraestructures fa anys que són a l'ull de l'huracà, i protagonitzen cues i reivindicacions d'ampliacions. Aquest dèficit històric ha fet que ara les comarques gironines siguin un niu de projectes, obres i inauguracions. Entre l'Estat, la Generalitat i la Diputació es treballa en desenes de carreteres, de les més globals a les més locals, per canviar el mapa i agilitzar els desplaçaments del trànsit gironí.
«Girona ara fa el tomb». Així defineix el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, el moment que ara viuen les comarques gironines en la planificació i execució d'obres viàries. L'acte de la Cambra de Comerç en què Acesa va anunciar el calendari de l'ampliació de l'autopista escenifica, segons el conseller, aquest canvi de direcció en què velles reivindicacions històriques s'estan materialitzant amb màquines i operaris que treballen sobre el terreny. El condicionament de la carretera de Girona a Santa Coloma, el desdoblament de l'N-II de Fornells a Caldes, el de Figueres a Roses, de Palamós a Palafrugell i de dos trams de la variant de Santa Cristina o la variant de Besalú serveixen al conseller per defensar l'obra dels dos últims governs. I projectes com ara els desdoblaments de Serinyà a Banyoles i de Castell d'Aro a Palamós són ara els més immediats, i després els hauran de seguir la nova carretera de Blanes a Lloret o les ampliacions a quatre carrils de Llofriu fins a Medinyà, per exemple.
Això per part de la Generalitat, perquè per part de l'Estat, un cop acabat el desdoblament de l'A-26 d'Olot a Besalú, les variants de Ribes de Freser i la collada de Toses són les obres en un estat de tramitació més avançat. En el millor dels casos, però, no començaran abans d'un any com a mínim. I pel que fa a l'N-II, la part sud entre Maçanet i Sils està ja en fase d'obres, i la continuació cap a Tordera pel sud i entre Medinyà i Orriols pel nord són les pròximes que es faran. El nus de comunicacions que hi haurà al voltant de Figueres, on han de coincidir per una banda els desdoblaments de conjunts de l'N-260 i l'N-II –amb una variant de tres carrils per sentit a l'est de Figueres–, té caràcter d'«urgència», segons el delegat del Ministeri de Foment a Girona, Lluís Mestras. A més, hi haurà també l'ampliació de l'autopista a tres carrils per sentit, completant l'enllaç Figueres Nord, que el conseller Nadal ha assegurat que «està pactat» amb Acesa.
Entre tot aquest reguitzell d'obres que vindran, però, encara queden punts conflictius en què s'espera alguna solució. La Bisbal, les Preses o Llambilles en són alguns, i els futurs estudis que apareguin de desdoblaments com ara l'N-260 i l'N-II o de condicionaments com ara la carretera d'Amer a Girona segur que es miraran amb lupa des del territori perquè no afectin més del que sigui estrictament necessari. Com passarà també amb el ritme de planificació i execució dels treballs, perquè després de l'experiència amb l'N-II entre Fornells i Caldes –amb massa anys d'obres per tant pocs quilòmetres–, aquest promet ser un dels cavalls de batalla.
La societat gironina fa anys que demana obres que clamaven al cel. Ara vindrà el torn de reclamar que es facin bé i de pressa.

L'N-II, ara a la part sud

Un cop inaugurats, després d'anys d'obres, els trams de la nova autovia A-2 entre Caldes i Fornells, les obres de desdoblament de l'N-II es concentren ara al tram entre Caldes i Sils, fins a l'enllaç amb Vidreres. També haurien d'haver començat –tot i que encara no ho han fet– els treballs al tram de Sils a Maçanet, fins a l'altura de Cal Coix. En tots dos casos, les previsions inicials eren acabar les obres a l'octubre del 2009, però la incorporació de modificacions en els projectes poden retardar la inauguració. Entre Maçanet i Tordera, un cop s'ha decidit ja el pas per Blanes, es vol acabar de redactar el projecte constructiu abans de l'estiu i començar les obres abans d'acabar el 2008. El tram entre Medinyà i Orriols està en el mateix punt que Maçanet-Tordera, i d'Orriols a Garrigàs –incloent la variant est per Bàscara– es vol adjudicar la redacció del projecte constructiu als mesos vinents. Si tot seguís els terminis establerts, abans de l'estiu del 2009 podria estar acabat, per començar les obres a finals del 2009 o principis del 2010. Els trams Garrigàs-Pont de Molins, amb la variant oest de Figueres, i entre Pont de Molins i Agullana, que es desdoblarà sobre la via actual, estan en una situació idèntica.

El Punt

LA SELVA - AGENDA 21 , PLA D’ACCIÓ COMARCAL PER A LA SOSTENIBILITAT (PACS)

http://www.selva.cat/agenda21/

La comarca de la Selva està situada en el nord-est de la península Ibèrica i amb una extensió d'uns 1.000 km2 s'estén des dels vessants muntanyosos del Montseny, a més de 1.000 metres d'altitut, fins a la Costa Brava Mediterrània ocupant la part septentrional de la Depressió Pre-litoral Catalana.
La Selva és una regió que inclou 26 municipis repartits entre el litoral, la plana i la muntanya mitjana. Aquesta diversitat geogràfica permet al mateix temps trobar en una limitada porció de territori, una oferta cultural, paisatgística i lúdica molt variada. En menys d’una hora el visitant pot traslladar-se des de nuclis turístics de primer ordre internacional a paisatges angostos de difícil accés on la naturalesa es manté pràcticament inalterable des de fa dècades.
A més de la Costa Brava, les Guilleries, el Montseny, les llacunes de Sils, etc., són espais naturals d'interès públic que gaudeixen de protecció especial i tenen un atractiu especial en totes les èpoques de l'any, a més d'oferir la possibilitat d'allotjar-se en hostalatges familiars i en paratges recòndits on el viatger conviu en pau en contacte amb la naturalesa més pura.

http://www.selva.cat/agenda21/introduccio.php

BUTLLETÍ SELWA

http://www.selva.cat/selwa/

El butlletí selwa és una publicació electrònica trimestral que recull l’actualitat del projecte, l’agenda d’activitats per als propers mesos i obre temes de debat per a què la gent hi participi. Així mateix, cada volum incorpora un article sobre el compromís amb l’aigua i reserva un apartat per a mostrar un petit recull de bones pràctiques en l’ús dels recursos hídrics. Podeu descarregar-vos els darrers números del butlletí:

SELWA 1, MARÇ - JUNY 2007

SELWA 2, JULIOL - SETEMBRE 2007

SELWA 3, OCTUBRE - DESEMBRE 2007

SELWA 4, GENER - MARÇ 2008

Correus compra catorze locals per obrir més oficines a Catalunya

Correus va fer públic ahir que ha adquirit catorze locals a Catalunya per millorar la seva xarxa d'oficines i carteries. Concretament, els locals nous s'han adquirit a Barcelona, Sabadell, Terrassa, Tona, Girona, Sils, Calonge, Ponts, Alcarràs, Cunit, Roquetes i Santa Bàrbara. En total, Correus destinarà aquest any 27,5 milions d'euros a la renovació de les seves infraestructures a Catalunya. A banda de les compres, Correus reformarà onze locals més a Olot, la Bisbal d'Empordà, Girona, Vielha, Mollerussa, Balaguer, l'Ametlla de Mar, Amposta, Torredembarra, el Vendrell i Tarragona, i n'adaptarà dos més, a Caldes de Malavella i Cambrils. A banda d'aquestes noves inversions per l'any 2008, Correus té ara per ara dinou actuacions de millora més que ja estan en marxa a Catalunya.

El Punt

«Assalt» policial a la seu dels vigilants de Vidreres

Un dissabte a la nit de fa unes setmanes una persona va saltar una tanca i va esbotzar una porta de la seu dels vigilants de Vidreres. No hi van robar res ni es va fer cap destrossa. L'assaltant no era cap lladre ni un brètol sinó un agent dels vigilants de Sils.
En el ple de Vidreres que es va celebrar dimarts passat, arran d'una pregunta d'ERC, es van saber els detalls d'aquesta estrambòtica història. La nit dels fets, el vigilant de Vidreres, que estava sol de servei, es va començar a trobar malament. Va decidir anar al CAP però a l'hora de marxar es va oblidar de tancar els llums del local dels vigilants, que està situat als baixos de les antigues casernes. Els metges li van recomanar que se n'anés a casa ja que no estava en condicions de continuar treballant. I el vigilant així ho va fer.
Habitualment, els vigilants de Sils i Vidreres estan en contacte en els serveis nocturns perquè normalment estan sols a cadascun dels seus municipis. Aquests contactes periòdics per telèfon serveixen per coordinar actuacions en cas que algun dels dos agents necessiti un cop de mà. Doncs aquella nit, el vigilant de Sils, seguint aquest protocol no escrit, va trucar al seu company de Vidreres. Com que no li responia a les trucades, es va preocupar i va decidir anar fins a Vidreres. En arribar al local dels vigilants va veure que els llums estaven oberts i que el company continuava sense donar senyals. Li va semblar sospitós i va decidir assaltar el local. Va saltar una tanca i va esbotzar una porta del darrere. Un cop a l'interior va veure que ningú estava en perill.
L'alcaldessa de Vidreres, Ruth Rosique, va explicar que un dels errors havia estat no canviar el missatge del contestador del mòbil que porten els vigilants per tal que tothom sabés que ningú estava de servei. Va afirmar que una situació com aquesta és imprevisible però que es prendran mesures perquè no es repeteixi. L'oposició va reclamar que es reforci la plantilla de vigilants perquè el municipi és gran i no donen l'abast. Rosique va contestar que aquest any està previst contractar-ne dos més.

El PUOSC 2008-2012 rep 6.770 sol·licituds, un 43% més que en la convocatòria anterior

El nombre d'ens locals que ha fet la sol·licitud per via electrònica ha augmentat un 582% respecte la darrera convocatòria
La convocatòria de sol·licituds del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) 2008¬2012, que va finalitzar el 9 de gener d'enguany, ha rebut 6.770 peticions, un 43% més que la convocatòria anterior en què se'n van presentar 4.740. En aquesta darrera edició, els ajuntaments han presentat 6.153 sol·licituds, els consells comarcals 237; les entitats municipals descentralitzades (EMD's) 170; les mancomunitats 77; els consorcis 132,i la comunitat de municipis, 1.
D'altra banda, 1.112 ens locals han fet la sol·licitud digitalment, un 582% més que en la convocatòria anterior, en què ho van demanar 191. Totes aquestes sol·licituds s'han tramitat electrònicament a través de l'EaCat, la plataforma digital de comunicació entre les administracions catalanes, fet que representa un èxit de bones pràctiques interadministratives a escala europea.Pel que fa al nombre d'ens que han fet la sol·licitud de subvencions del PUOSC, s'han incrementat en 68 respecte l'anterior convocatòria.

http://www.gencat.net/acordsdegovern/20080129/20080129_AG.pdf

Conveni entre les entitats municipalistes i els Síndics Locals de Catalunya

L’acord fomentarà la implantació del síndic local als municipis de Catalunya com a mecanisme de defensa, protecció i garantia dels drets dels ciutadans
La sala de Plens de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha acollit avui l’acte de signatura del conveni de col·laboració signat entre el FòrumSD (l’Associació de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya), l’ACM (Associació Catalana de Municipis) i la FMC (Federació de Municipis de Catalunya) on s’estableix un acord amb les dues entitats municipalistes per promoure la implantació de la institució de la sindicatura local als municipis de Catalunya, com un mecanisme més de defensa, protecció i garantia dels drets de la ciutadania a l’àmbit local.
L’acte de signatura del conveni ha estat presidit per Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma de Gramenet; Manel Bustos, president de la Federació de Municipis de Catalunya; Salvador Esteve, president de l’Associació Catalana de Municipis; Carles Dalmau, president del Fòrum de Síndics locals de Catalunya, i Fernando Oteros, Defensor de la Ciutadania de Santa Coloma. Tots ells han estat acompanyats per la majoria de síndics i defensors locals catalans. El FòrumSD és l’associació sense ànim de lucre formada pels Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores dels Ajuntaments de Catalunya. Els seus objectius son promoure el creixement i el desenvolupament de la institució, facilitar la seva extensió i implantació als municipis, el desenvolupament de models de treball i d'actuació conjunts, així com disposar d'una xarxa de coordinació, suport, intercanvi i assessorament entre les sindicatures. A data d’avui ja hi ha més de 40 municipis a Catalunya que disposen d’un defensor o defensora municipal, entre ells Santa Coloma de Gramenet.

ACM- Conveni amb Nitsnets Studis per crear diaris digitals municipals

L'acord corrobora l'aposta de l'ACM per fomentar la implantació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació arreu dels municipis de Catalunya.
El passat 14 de gener l'ACM va signar l'acord de col·laboració que l'unirà amb l'empresa Nitsnets Studis amb l'objectiu de facilitar l'accés als serveis oferts pel sector de les noves Tecnologies de la Informació i les Comunicacions als socis de l'entitat municipalista. Josep M. Matas, Secretari General de l'entitat, i Elad Rodríguez, Director i representant de Nitsnets, varen segellar el conveni en una breu reunió celebrada a la seu de l'ACM.
En virtut del conveni, Nitsnets s'ha compromès ha posar a l'abast dels socis de l'ACM el canal de comunicació anomenat Go Press, una de les eines que l'empresa amb seu a Alacant ha desenvolupat darrerament i que permetrà crear i gestionar fàcilment els seu propi diari digital als ajuntaments que així ho desitgin. En aquest sentit, cal remarcar que tots els ens locals adheritrs a l'ACM gaudiran d'un 10% de descompte en la compra inicial de la llicència i, a més, també se'ls regalarà un dels 12 mesos de manteniment inicial en cas que s'aboni l'import anual per avançat.
Amb a aquest acord, juntament amb aquells signats recentment amb d'altres empreses com Bitstudy, l'ACM dóna un pas més en l'objectiu d'incentivar de facilitar la implantació de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació a tots els pobles i ciutats de Catalunya, com sempre, defugint de la discriminació pel seu tamany o ubicació geogràfica concreta.

Una desena de veïns de dos pobles gironins demanen que els expropiïn la casa per l'ampliació de l'AP-7

Volen que els en facin una de nova perquè quedaran a pocs metres de la calçada

ORIOL MAS. Girona
Mai no plou a gust de tothom. Si l'ampliació de l'autopista a tres carrils per sentit –quatre en la circumval·lació de Girona– era una notícia esperada, en trams on circula prop de nuclis habitats ha portat més maldecaps als que ja tenien fins ara. Una desena de famílies de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter han demanat que els expropiïn la casa i els en facin una de nova, perquè l'ampliació els acostarà encara més la calçada fins a pocs metres de casa seva i afirmen que no hi podran viure.

L'ampliació de l'AP-7 a quatre carrils per sentit de Fornells a Vilademuls és especialment delicada a Salt, Sarrià i Sant Julià de Ramis, on actualment ja passa enganxada a zones urbanes. Tot i això, la concessionària de l'autopista, Acesa, encarregada també de fer les obres, ja ha explicat que els treballs d'ampliació es faran en bona part aprofitant la mitjana, i també la franja que queda entre la calçada i la tanca que delimita els terrenys de servitud de l'autopista. Per tant, no serà necessària l'expropiació de més terrenys o d'alguna casa. Tot i això, Acesa deixa oberta la porta a indemnitzar els propietaris de les cases més afectades per l'ampliació, si bé afirma que és el Ministeri de Foment el que ha de determinar si cal indemnitzar algun particular.
De fet, els ajuntaments de Sarrià i Sant Julià ja han demanat l'expropiació d'una desena de cases, fent de portaveu dels veïns afectats. Consideren que ara la calçada s'acostarà a les cases, i que l'augment de carrils multiplicarà el trànsit i farà que les cases –que estan a pocs metres de la via– siguin inhabitables. A Sarrià, set veïns han demanat ser expropiats i que se'ls construeixi una casa nova, en uns terrenys més apartats de l'AP-7. Són cases gairebé totes del carrer del Bosc, més una del carrer Sarrià de Dalt i una altra del carrer Sant Ferriol. A més, s'hi ha d'afegir l'edifici El Cau, a l'altra banda de l'autopista, que és un equipament municipal. Finalment, es considera que 6 habitatges necessitaran una protecció acústica especial. Pel que fa a Sant Julià, són tres les famílies que han demanat marxar, mentre que a Salt no es plantegen aquesta possibilitat en cap cas, i aposten per fer un túnel.

PANTALLES A SILS

Un altre dels trams que passen prop de nuclis urbans és el de Sils, que forma part del projecte entre Maçanet i Fornells i que es vol començar a construir el març. L'alcalde, Martí Noguer, ha explicat que Acesa li ha confirmat que instal·laran pantalles acústiques a les masies més properes a l'AP-7, als estanys de Sils i a l'altura del nucli urbà, on també es farà un talús arbrat per reduir l'impacte visual.

El Punt

SOPAR D'HIVERN DE LA CUINA A SILS - 16 DE FEBRER A LES 21:00

Benvolguts amics i amigues, com recordareu, dies enrere varem enviar una targeta promocional sobre els “sopars de temporada” que encetem enguany. En aquest no es comentava res del que hi hauria en aquest sopar, però avui ja vos podem passar el que hi podrem menjar.
Això vos envio adjunt.
Vull dir-vos també, que si encara no heu reservat plaça i ho voleu fer-ho, cal que feu un ingrés al Banc de Sabadell com deia la targeta, en concret a la compta de La Cuina a Sils 00815264 37 0001013711 i deixeu-hi també el vostre telèfon de contacte.
Sort i fins aviat

Xicu

Girona Convention Bureau tornarà a oferir les comarques gironines com a destinació turística a Fitur Congressos 2008

Girona Convention Bureau farà promoció de l’oferta turística de les comarques gironines en la novena edició del workshop FITUR CONGRESSOS que tindrà lloc a Madrid els dies 28 i 29 de gener dins del marc de la fira Fitur.
El GCB ha concertat una mitjana de 15 reunions individuals diàries amb agències estrangeres especialitzades en esdeveniments i viatges d’incentiu procedents de tot Europa i els Estats Units que s’han interessat en l’oferta de les nostres comarques. En concret, el dia 28 estarà dedicat als mercats de la zona Euro i als països de l’est d’Europa i el dia 29 als mercats de la resta del món.
A l’hora d’explicar els molts incentius que ofereixen la Costa Brava, el nostre Pirineu, i la resta de les nostres comarques, el GCB, comptarà amb el valuós ajut de la nova guia del GCB i de la Guia d’activitats sobre l’oferta lúdica de les comarques gironines que es va presentar oficialment al mercat de congressos durant la celebració de la fira EIBTM de Barcelona. La nova guia dels membres del Girona Convention Bureau conté informació gràfica de caire general sobre els racons més atractius de la nostra geografia i específica de les 117 empreses membres.
El mercat del turisme de congressos està assolint cada cop una major activitat, gràcies al clima, l’entorn favorable i la varietat de l’oferta d’oci, cultura o gastronomia de les nostres comarques. Des de l’any passat, l’Auditori Palau de Congressos de Girona completa aquesta oferta amb les
seves magnífiques instal·lacions.

Constituïda la Comissió de Funció Pública de la Federació de Municipis de Catalunya

El passat dilluns 21 de gener va quedar constituïda la Comissió de Funció Pública de la Federació de Municipis, sota la presidència de Pere Prat, alcalde de Manlleu. Com en altres comissions sectorials, aquesta comissió s’estructura organitzativament en Plenari, Permanent i Consell tècnic assessor. En la reunió es va acordar que el plenari es reuniria tres vegades l’any, com a mínim, i de forma extraordinària quan així es requereixi. La Permanent estarà formada per entre 10 i 15 membres d’acord amb criteris d’equilibri polític i territorialitat, així com també segons la diferent tipologia de municipis. Es va considerar fonamental l’operativitat de la permanent i es va demanar la màxima implicació de tothom qui s’hi inscrigui. Aquesta Permanent tindrà un perfil marcadament polític i es reunirà, generalment, amb una freqüència mínima trimestral. El Consell tècnic assessor és un òrgan format, com a màxim per 10 components, de manera preferent caps de servei i experts, i es reunirà com a mínim cada dos mesos, tenint un perfil d’alt contingut tècnic.
En el decurs de la reunió es va aprovar també un pla de treball que tractarà, entre d’altres temes, sobre l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, la Llei catalana de funció pública, la conciliació laboral i la negociació col·lectiva.

Un total de 87 fotografies participen en el primer concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua a la Selva”

Un total de 87 fotografies participen en el primer concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua a la Selva”

Les fotografies restaran exposades al públic fins el proper 22 de febrer

El Centre Cívic de Sils va acollir l’entrega de premis de la primera edició del concurs fotogràfic “ Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva”, el passat divendres 25 de gener. En aquesta edició pionera, un total de 87 fotografies han concursat en les dues categories, que s’han dividit en patrimoni natural i patrimoni cultural vinculat a l’aigua, cadascuna de les quals atorgava tres premis. Pel que respecte la categoria de patrimoni natural, els premis han recaigut en: 1r premi, Francesc Noguera per “Aigua 2”; 2n premi, Montserrat Moraleda per “A l’alba” ;3r premi, Juan Laguna per “Pau”. D’altra banda, en la categoria de patrimoni cultural, els premis han estat per els següents participants: 1r premi, Gerard Asturiol per “La Selva, una comarca per BVeure”; 2n premi, Alex Sagnier per “La Selva, manantial d’aigua termal”; 3r premi: Francesc Montanyà per “Somiant aigua”. Tanmateix, en el marc d’aquesta mostra i fora de concurs, també hi ha exposades set fotografies aportades per alumnes de l’institut d’Hostalric.

En el transcurs de l’acte d’inauguració, l’alcalde de Sils, Martí Nogué, va lliurar els premis de les fotografies guanyadores. Les fotografies guanyadores van ser seleccionades prèviament per un jurat format per un representant del projecte SELWA, un representant de l’Ajuntament de Sils, un representant de l’àrea de cultura del Consell Comarcal, un fotògraf professional i un representant del món de les ciències ambientals.

Aquesta activitat forma part del projecte “SELWA, un compromís amb l’aigua” i s’integra dins les activitats del programa “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva”, que compta amb un cicle de sortides guiades, una exposició itinerant que recorre la comarca i el concurs fotogràfic que s’organitza anualment.

Vilert veu bé perdre la Cerdanya en la reordenació en vegueries

El president de la Diputació reclama més competències per a l'ens

El president de la Diputació de Girona, el republicà Enric Vilert, està disposat que la demarcació gironina perdi la comarca de la Cerdanya en la reordenació territorial que preveu la conselleria de Governació amb la creació de les vegueries. El president de l'ens supramunicipal gironí va explicar que "no" ha vist cap esborrany del text que està preparant la conselleria de Governació -dirigida pel també republicà Joan Puigcercós- per reformar la distribució territorial de les quatre províncies i adaptar-se a les vegueries. En el cas de Girona, Vilert va acceptar desprendre's de la Cerdanya a favor de la vegueria de l'Alt Pirineu.
De totes maneres va explicar que si surten endavant les vegueries, aquestes hauran de "tenir un contingut que ara per ara les Diputacions no tenen". La seva opinió és que actualment l'organisme que presideix té "molt poques competències" i amb el futur canvi espera que aquestes augmentin. "No tenim competències ni en educació ni en Sanitat, per exemple", va dir.
Vilert confia que "governi qui governi Espanya" després de les eleccions del 9 de març es "compleixi" el traspàs de competències de l'aeroport Girona-Costa Brava de Vilobí d'Onyar a la Generalitat, tal com estableix el nou Estatut. La intenció d'aquesta institució és participar del futur òrgan de gestió, ja que des de 1967 -quan es va inaugurar l'aeròdrom de Vilobí-"hi estaven presents".
Segons la seva opinió, actualment "no fa falta que parlem de res", perquè fins que no es configuri el nou govern d'Espanya la situació no avançarà. Després de l'estiu, va explicar, serà el moment d'analitzar "jurídicament" quina és la millor fórmula de gestionar aquest equipament que va tancar l'any 2007 amb uns cinc milions de passatgers.
Com a president de la Diputació, Vilert també és president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Una institució que "no fa un treball dolent" i que es pretén "adaptar" a la nova realitat, va indicar.
Vilert vol aprofitar l'estrebada dels vols de baix cost que operen a l'aeroport "centrant la seva incidència" en els 52 destins que ofereix actualment la companyia irlandesa Ryanair des de Girona, on té la seu d'Espanya. El 85% del turisme que arriba a la demarcació gironina és "turisme interior"-català o espanyol- i potenciant aquests destins "és més fàcil" augmentar el nombre de turistes que es queden en la demarcació i no es traslladen a Barcelona o altres destins.
Pacte de govern entre ERC i PSC
Després de les eleccions municipals del 27 de maig de 2007, CiU va obtenir 12 diputats a la Diputació, nou el PSC i sis ERC. A principis de maig, socialistes i republicans van fer públic un pacte de govern per a aquesta legislatura que atorgava la presidència a Esquerra.
Enric Vilert va valorar positivament els primers mesos al capdavant d'aquest organisme, encara que va reconèixer que es troben en un "període d'adaptació". "Ara per ara, no hem tingut dificultats o problemes perquè els dos sabem on volem anar", va dir, i va subratllar que en aquesta legislatura "hi ha més diputats que es dediquen més a la Diputació".
Per Vilert, una de les prioritats és que els ajuntaments tinguin una "resposta ràpida" de la Diputació quan sol·liciten la seva ajuda per realitzar alguns tràmits. Amb aquesta voluntat, va dir, han potenciat un organisme autònom com el XALOC, creat per prestar serveis d'assistència als ens locals de la comarques de Girona en la gestió i la recaptació dels seus ingressos.

Diari de Girona

PSC i Verds trenquen el seu pacte electoral

El PSC i Els Verds-Alternativa Verda han decidit no reeditar el seu acord electoral, amb el qual van concórrer a les eleccions del 14 de març del 2004 i pel qual el representant dels Verds, Joan Oms -número 15 a la llista del PSC-, ha comptat fins ara amb un escó al Congrés. Oms va atribuir-ho a discrepàncies en "el ritme i el nivell de les prioritats ecològiques".

Diari de Girona

ELS PRESSUPOSTOS DE 2003 I 2004 I LES LIQUIDACIONS DE 2003 DE LES CORPORACIONS LOCALS DE CATALUNYA

Evolució dels ingressos dels ajuntaments en el període 2003-2004

http://www.municat.net/dossier_pres_liq.pdf

Montse Palma repeteix com a cap de llista del PSC

19-01-2008. La llicenciada en Filosofia i Lletres, Montse Palma repetirà com a cap de llista del PSC per la circumscripció de Girona. Palma, nascuda a Figueres el 1959, ha exercit duran aquesta legislatura com a portaveu del grup socialista del Congrés a la Comissió d’Educació i Ciència. També ha estat membre de la Comissió d’Educació i Ciència, de la Comissió de Pressupostos i de la Diputació Permanent del Congrés. Palma precedirà l'advocat Alex Sáez, que ocuparà el número dos de la llista. Nascut a Girona el 1969, Àlex Sáez ha exercit durant aquesta legislatura com a membre de la Comissió de Cultura i com a vocal a les Comissions de Seguretat Vial i la de Justícia.

El número tres de la llista del PSC és per Juli Fernández, nascut a Pozo Alcón (Jaén) el 1962 i titulat en Ciències Empresarials i econòmiques. Pozo és el Vicepresident del Consell Comarcal del Baix Empordà. Tot seguit, en el quart lloc de la llista es troba la biòloga Margarita de Arquer, i que exercia com a Tercera Tinent d’Alcalde i regidora Cap d’Àrea d’Ensenyament, Salut, Acció Social, Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Salt des del 2007. En cinquena posició, el PSC ha escollit l'lalcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramom Roqué, qui és també membre del Consell Nacional del partit. Finalment, l'alcaldessa de Les Preses, Esther Pagès, ocuparà la sisena posició. Pagès, nascuda el 1975, és mestre d’educació infantil al CEIP Marinada d’Ordis.

Els candidats del PSC al Senat seran l'historiador Lluís Maria de Puig, autor de més de dos-cents estudis i de diversos llibres d’història, política i cultura. Ha exercit com a senador per l’Entesa Catalana de Progrés a la legislatura 2004-2008. És President de l’Agrupació Local de Girona del PSC. Tanca la llista al Senat Pepa Celaya, nascuda a Osca el 1954 i llicenciada en Filosofia i Lletres per la UdG. És subdirectora general de Comunicació i Atenció a la Comunitat Educativa de la Conselleria d’Educació.

e-Girona

La meitat de la inversió del Consell de la Selva se l'endú la nova seu

La construcció de la nova seu acapara pràcticament la meitat de la inversió que el Consell de la Selva ha previst en el pressupost d'aquest any. El nou edifici, que es construirà en una zona que ara s'està urbanitzant als afores de Santa Coloma en direcció a Sils, costarà 480.000 euros. En total, aquest any el consell destinarà a la partida d'inversions poc més d'un milió d'euros i el pressupost global puja fins a 21,4 milions –un xic per sota del del 2007, en què els comptes van sumar 22,5 milions d'euros.

El centre de biomassa és una altra de les apostes importants d'aquest any. El Consell ja ha decidit finalment on emplaçar-lo. Es farà a Santa Coloma, i es preveu que sigui un espai d'innovació i aplicació d'aquesta energia alternativa. Aquest any, la partida que s'hi invertirà és de 240.000 euros.

Altres projectes i actuacions importants en aquest exercici són, per exemple, l'escola mediambiental (180.000 euros), ajuts per al menjador escolar (87.200), maquinària de recollida selectiva (21.600) i mobiliari divers per a les deixalleries comarcals (27.500).

El Punt

Foment construirà passos subterranis a les estacions de Sils i Caldes de Malavella

Els dos municipis veuran finalment realitzada una gran reivindicació històrica

E.Batlle, Sils/Caldes de Malavella
Les estacions de Sils i Caldes de Malavella canviaran properament les seves fesonomies. Després d'anys de reivindicacions, el Ministeri de Foment acaba de redactar el projecte de renovació de via entre Caldes i Maçanet i aquest, inclou la construcció de dos passos subterranis de vianants entre andanes a les estacions de Caldes i Sils. El cost total del projecte és de 350.000 euros.
Els alcaldes d'ambdues poblacions es mostren molt satisfets, ja que després d'anys , finalment hi ha un projecte i es duran a termes les obres. L'alcalde silenc, Martí Nogué (Independents de Sils-PM)va explicar que el consistori ja ha demanat a Foment que els "deixin veure el projecte", ja que les obres de millora, segons Nogué no sols suposaran la creació d'un pas subterrani sinó també, "es millorarà l'accessibilitat i visibilitat a les andanes" a més, d'una remodelació de les vies, que s'adaptaran al sistema de raïl europeu.
Per la seva banda, l'alcalde de Caldes de Malavella, Joan Colomer (PIC) es va mostrar molt satisfet de la notícia i espera que les obres no afectin només al pas subterrani, sinó que es remodeli l'estació de Caldes "que ja fa anys que es demana", va resaltar Colomer. L'alcalde espera poder consultar properament el projecte redactat per Foment.
Peticions a Obres Públiques
Durant anys, els alcaldes i regidors dels dos municipis s'han reunit periòdicament amb la Generalitat per demanar una solució. L'alcalde de Sils va explicar que la tardor passada es va reunir amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal perquè "intercedís amb Adif i intentés desencallar la situació", ja que fa molts anys que "se'ns havia promès". I properament, "ho veurem fet realitat" va afirmar Nogué.
Des de fa molts anys, aquests dos pobles de la Selva han exigit a Renfe un pas subterrani a les seves respectives estacions, ja que els usuaris per anar d'una andana a l'altra, ho han de fer a través de les vies i això, comporta un greu perill.
A més, les protestes veïnals per aconseguir que Renfe creï aquests passos subterranis han estat un continu. I finalment, les reivindicacions de Sils i Caldes seran una realitat.
Obres també a Hostalric
El Ministeri de Foment també acaba de licitar les obres d'un pas subterrani a l'estació d'Hostalric i a la de Santa Maria de Palautordera. Aquests passos inferiors es faran en un termini màxim de 18 mesos, un cop s'hagin adjudicat i tenen un cost total de prop de 1.800.000 euros i es fan el marc de les renovacions a la línia Tarragona-Barcelona-França, en concret, en el tram que va de Granollers a Maçanet de la Selva..
Aquesta actuació per part del Ministeri, es fa per posar fi a la perillositat que suposa travessar d'una via a l'altra a través dels entarimats de les vies.
A Hostalric, fa un any, un tren de llarga distància que circulava a alta velocitat va envestir un veí de la localitat de Tordera, que va morir a l'acte quan estava travessant les vies a través una passera de vianants

Diari de Girona

El Consell Comarcal de la Selva promourà la creació d’un Centre d’innovació i aplicació de la biomassa

El CIAB, que s’ubicarà a la capital de la Selva, pretén convertir-se en el centre de referència de les possibilitats d’aprofitament energètic de biomassa
El ple d’aquest dimarts va aprovar per unanimitat aquest projecte que té per objectiu l’aprofitament d’aquests recursos
El Consell Comarcal de la Selva promourà la creació d’un Centre D’Innovació i Aplicació de la biomassa, segons va aprovar per unanimitat el ple d’aquest dimarts, 22 de gener. Aquest centre, que es previst que s’ubiqui a Santa Coloma de Farners, pretén convertir-se com un centre de referència a tot l’Estat en el desenvolupament d’aquesta font d’energia neta. En aquest sentit, l’ens comarcal ja disposa d’un informe preliminar, del qual se’n desprèn la seva viabilitat per la creació del CIAB(Centre d’Innovació i Aplicació de la Biomassa) , a la comarca de la Selva i concretament, al municipi de Santa Coloma de Farners.
Entre els objectius previstos pel Consell Comarcal de la Selva en aquest projecte hi ha la fomentació de la creació d’empreses al voltant del seu aprofitament, la transformació i conversió de biomassa en energia renovable amb aportació de capital privat, la coordinació i dinamització del teixit empresarial forestal orientant-lo a la consolidació de productes d’aplicació energètica, així com també l’estudi dels recursos potencials per a les diferents varietats de biomassa existents. Tanmateix, s’actuarà d’enllaç amb altres centres tecnològics i unitats d’investigació, i les empreses d’aprofitament energètic, es mantindrà una vigilància tecnològica del sector a nivell internacional i es promoure la transferència tecnològica des de les empreses i països capdavanters en l’aprofitament energètic de la biomassa.
El màxim responsable de l’ens comarcal, Robert Fauria , ha destacat l’importància d’aquest projecte per a la comarca atès que serà molt beneficiós per a les explotacions forestals de la Selva.
Aquest projecte del CIAB (Centre d’Innovació i Aplicació de la Biomassa) compta amb un pressupost de 240.000 euros. En el transcurs del ple ordinari 1/2008 del passat dimarts, es va aprovar l’inici dels tràmits a fi i efecte que aquest centre es pugui convertir en una realitat a mig termini.

Edicte d’aprovació definitiva del pressupost general per a 2008

No havent-se formulat reclamacions contra l’acord plenari de 19 de desembre de 2007 en el que s’aprova inicialment el Pressupost General de la corporació per l'exercici 2008 i la plantilla del personal, aquest acord esdevé definitiu, de conformitat amb el que disposa l’article 169 del RD
Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
En compliment del que disposa l’apartat 3 del mateix article, es publica el resum del pressupost per capítols.


Contra l’acord definitiu del pressupost es podrà interposar directament recurs contenciós administratiu, d’acord amb l’establert a l’article 171 de l’esmentat RD Legislatiu.

Sils, 17 de gener de 2008

Martí Nogué Selva

Alcalde

Ampliació del nombre de ninxols al cementiri de Sils

Edicte sobre aprovació inicial d’unamemòria valorada

L’Ajuntament de Sils per acord de Junta Govern Local ordinària del 17 de desembre de 2007 va aprovar inicialment la memòria valorada Ampliació del nombre de nínxols al Cementiri de Sils, amb un pressupost de //20.527,17,-// euros, la qual cosa es fa pública per a general coneixement. La documentació que aquest integra es podrà examinar en la Secretaria d’aquesta Corporació, durant el termini de 30 dies, a partir del dia següent de la inserció d’aquest Edicte al Butlletí Oficial de la Província de Girona, en compliment del que disposa l’article 235.2.c) del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.
Les persones, naturals o jurídiques, que es considerin afectades podran presentar dins d’aquest termini, les reclamacions i documents que les justifiquin, sobre qualsevol dels
aspectes de l’esmentat projecte.
En el cas que no es presentin al·legacions, la memòria restarà aprovada definitivament, donant-se en aquest acte per complert d’acord amb el que disposa l’article 38 del Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.

Sils, 9 de gener de 2008

Martí Nogué Selva

Alcalde

Catalunya rebrà 763 milions d'euros del Fons europeu de desenvolupament regional (Feder) entre el 2007 i el 2013

Catalunya rebrà 763,2 milions d'euros procedents del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) entre els anys 2007 i 2013. D'aquesta xifra, 679,1 milions formen part del Programa Operatiu de Catalunya (PO), orientat a la millora de la competitivitat i de l'ocupació a Catalunya i que suposarà una inversió total de 1.400 milions d'euros cofinançada per la resta d'administracions públiques a Catalunya. Els 84,1 milions restants correspondran a la participació de Catalunya en el Programa Operatiu d'innovació, recerca i desenvolupament per al benefici d'empreses.

Els recursos procedents del fons FEDER es destinaran, en la seva major part, a sectors d'activitat d'alt valor afegit i amb una forta capacitat d'arrossegament d'altres inversions, per la qual cosa es preveu que comportin un efecte multiplicador sobre l'economia catalana. El Programa Operatiu de Catalunya té com a objectiu finançar actuacions que contribueixin al compliment de l'Agenda de Lisboa, que a Catalunya coincideixen amb l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana.

En la gestió dels fons del PO hi participen les tres administracions amb presència a Catalunya. En termes de subvenció per al conjunt del PO, un 52% (350 milions d'euros) s'assigna per a actuacions de la Generalitat, un 24% (166 milions d'euros) per a actuacions de les corporacions locals i un 24% (163 milions d'euros) per a actuacions de l'Administració General de l'Estat. El tram que gestiona les corporacions locals és fruït de la decisió de la Generalitat de cedir una part dels recursos que se li assignaven en primera instància .Catalunya està inclosa en l'objectiu 2, és a dir, com a regió pròspera de la política de cohesió de la Unió Europea, rebrà un 35% menys de fons europeus degut a l'entrada de nous Estats membres amb un nivell de renda menor.

L'economia del coneixement, la innovació i el desenvolupament empresarial serà l'objectiu prioritari de les actuacions finançades amb fons FEDER durant el període 2007-2013, ja que aquest eix de treball concentrarà 360,6 milions d'euros, el 53% dels recursos disponibles. D'aquesta manera, s'impulsaran noves mesures, com el desenvolupament de l'instrument de finançament per al desenvolupament empresarial europeu JEREMIE, que es farà a través de l'Institut Català de Finances. A més, es fomentarà el suport a centres de R+D i les grans instal•lacions científiques, així com incentivar les àrees tecnològiques d'excel•lència, i es dotarà el CIDEM per a desenvolupar projectes de promoció, valorització i comercialització de tecnologies.

Les mesures relatives als recursos energètics i els serveis de transport tenen assignats ajuts per valor de 113,7 milions d'euros. Per un costat, es donarà suport tant a la implantació d'energies renovables com a les actuacions en matèria d'estalvi i eficiència energètica, mentre que per l'altre finançaran actuacions per millorar la qualitat del transport públic. Es preveuen dues grans actuacions: la nova estació intermodal del Prat de Llobregat -on han de confluir el TGV, les rodalies, els trens de llarga i mitjana distància i les línies 1 i 9 del metro- i la creació d'una xarxa de carrils bus interurbans en les vies estratègiques d'accés a la Regió Metropolitana de Barcelona.

Un altre eix prioritari serà el desenvolupament sostenible local i urbà, que disposarà d'una dotació de 142 milions d'euros, és a dir, un 21% del total. Aquesta partida assumirà actuacions com la rehabilitació integral de barris, la posada en valor de patrimoni natural i cultural o les inversions en infraestructures i serveis de suport al sector turístic de caràcter estratègic per al desenvolupament econòmic local.

Finalment, en l'àmbit del medi ambient i la prevenció de riscos es destinaran 56,7 milions d'euros per a projectes com la recuperació integral d'espais naturals, la prevenció de riscos laborals catastròfics com ara incendis o riuades, o la recuperació de sòls contaminats o afectats per instal·lacions industrials abandonades o degradades.

La previsió és que la convocatòria corresponent al tram local es realitzi durant el primer semestre del 2008.

Aprovat l’Interreg Espanya-França-Andorra 2007-2013

La Comissió Europea va aprovar el pressupost destinat al Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya – França – Andorra per al període 2007-2013 amb una dotació de 257 Milions d’Euros. S'espera que més de 400 projectes de cooperació transfronterera es beneficiïn d'aquest programa.
El programa Interreg és una iniciativa comunitària del Fons Europeu de Desenvolupament Regional que té per objectiu potenciar la cooperació entre regions de la Unió Europea. El Programa Operatiu (PO) 2007-2013 constitueix la quarta generació de suport financer comunitari orientat a reforçar la integració econòmica i social de les zones frontereres entre els estats espanyol i francès. L’estratègia del Programa persegueix el coneixement mutu i l’acostament d’activitats entre territoris.
En aquest context, el nou programa de cooperació transfronterera 2007-2013 ha de permetre l’augment del nombre d’operacions que obren la porta a cooperacions estables en els diferents nivells territorials més enllà del període de cofinançament públic.
L’Autoritat de Gestió és el Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), amb seu a Jaca, que està format per Catalunya, Navarra, Aragó, País Basc i els Consells Regionals de Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània. Properament s’afegirà el Principat d’Andorra. Tanmateix, l’Autoritat de Gestió comptarà amb l’ajut dels anomenats Organismes Territorials amb els quals es treballarà en estreta col·laboració per tal d’executar el programa. La Generalitat de Catalunya exercirà d’Organisme Territorial de la zona est. En aquest sentit, la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació participarà activament en el Programa per donar suport a projectes de cooperació amb participació d'ens locals catalans.

L’àrea d’actuació del programa comprèn la zona elegible de:

Espanya: Lleida, Girona, Osca, Navarra i Guipúscoa
França: Pirineus Atlàntics, Alts Pirineus, Alta Garona, Arieja i Pirineus Orientals

Així mateix, les zones de contigüitat a la zona elegible del PO podran gaudir fins a un màxim del 20% de la subvenció FEDER total assignada al programa:

Espanya: Barcelona, Tarragona, Saragossa, La Rioja, Biscaia i Àlaba
França: departaments d’Aude, Tarn, Tarn i Garona, Gers i Landes.

S’espera que més de 400 projectes de cooperació transfronterera – amb participació principalment d’entitats regionals i locals, associacions i cambres de comerç – es beneficiïn d’aquest programa.

Es constitueix la Comissió d'Ocupació i Promoció Econòmica de la Federació de Municipis de Catalunya - FMC

El divendres 18 de gener, sota la presidència de l'alcaldessa de Ripoll, va quedar constituïda la Comissió d'Ocupació i Promoció Econòmica de l'FMC. En aquesta primera reunió del mandat, es va acordar, entre d'altres qüestions, que aquesta comissió funcionaria en plenari, permanent i grups de treball. El plenari es reunirà amb una periodicitat mínima anual, la permanent tindrà una periodicitat trimestral i els grups de treball es reuniran quan sigui pertinent per abordar les diferents temàtiques i objectius del Pla de treball de la Comissió, o bé per donar resposta a les necessitats i demandes municipals que puguin sorgir durant aquest nou període. Es va aprovar també el Pla de treball i els objetius de la comissió, centrats sobretot en les polítiques d'actives d'ocupació, l'orientació laboral i la formació. D'altra banda, es va acordar celebrar unes jornades per reflexionar sobre les polítiques actives d'ocupació i es va decidir crear dos grups de treball: un per tractar de les polítiques actives d'ocupació i l'altre per al Pla General d'Ocupació de Catalunya i l'estratègia del SOC.

Inauguració de l’exposició del 1er concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva”

Aquest divendres 25 de gener a les 20.00h tindrà lloc la inauguració de l’exposició de les fotografies del Primer Concurs Fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” al Centre Cívic de Sils. Alhora, es donaran a conèixer els guanyadors de les dues categories: patrimoni natural i cultural, i l’entrega de premis.
Concretament, es concediran 3 premis per a cada temàtica, que consistiran en: un dinar per a 2 persones al Mas Romeu de Lloret de Mar, una sortida guiada de 4x4 i senderisme per les Guilleries o el Montseny, i un lot de productes de la Selva.
Amb aquest concurs es pretén destacar i donar a conèixer el patrimoni vinculat a l’aigua de la comarca, mitjançant les aportacions d’imatges per part dels millors coneixedors del territori: els ciutadans i ciutadanes.

Esteu tots convidats!